CRISPR va néixer a Santa Pola (Alacant), on l'investigador de la Universitat d'Alacant Francisco Mojica (Elx, 1963) va començar a estudiar la arqueja Haloferax mediterranei, un microorganisme amb una tolerància extrema a la sal trobat en les costes de la població valenciana. El 1993 va publicar el seu descobriment: "Vaig trobar unes seqüències repetides en el seu genoma i vaig comprendre que havien de complir una funció important per a la cèl·lula", comenta a Teknautas. No podia imaginar que era el començament d'alguna cosa enorme.
Acabat de doctorat, Mojica va dur a terme els primers experiments amb aquests sistemes, que posteriorment batejaria com CRISPR, per descobrir la seva funció. "Havien de ser importants per a les cèl·lules, perquè moltes es morien quan les manipulàvem", recorda. Investigacions anteriors havien demostrat que microorganismes tan diferents a aquestes arqueges com E. coli (bacteri intestinal) i Mycobacterium tuberculosi (bacteri causant de la tuberculosi) també tenien aquestes seqüències repetides. Si estaven tan esteses per l'arbre evolutiu havien de ser molt importants.
El 2000 les CRISPR encara no tenien nom ni funció coneguda. Molt menys se sospitava que derivaran en la tècnica genètica més important del segle. Mojica va confirmar que existien en molts altres microorganismes i va batejar les seqüències repetides com SRSR. Mesos després, un grup holandès li va proposar trobar un nom que faci honor a totes les característiques d'aquestes regions. El microbiòleg alacantí encara no ho sabia, però estava a punt de fer història: clustered regularly interspaced short palindormic repeats. CRISPR. O el que és el mateix, repeticions palindrómicas curtes agrupades i regularment interespaciadas.
No va ser fins al 2003 quan l'investigador espanyol va resoldre el puzle: era un sorprenent sistema immunitari amb el qual els bacteris es protegien dels virus. "Va ser aquí quan molts grups van començar a treballar amb això".
L'any 2016 EE.UU. va aprovar el primer assaig clínic de la tècnica CRISPR per comprovar si era segur en tractaments de pacients amb càncer. Aquest assaig va ser financat per Sean Parker, expresident de la red social de Facebook, que va invertir un total de 220 milions d'euros per la creació d'una fundació per promoure la inmunoteràpia contra el càncer.
Però va ser a la Xina on es van injectar per primera vegada a persones, cèl·lules amb gens que van ser modificats amb la tècnica CRISPR-Cas9. Aquest assaig va ser dirigit per l'oncòleg Lu You de la Universitat de Sichuan, i es va centrar amb el pacient que patia un càncer de pulmó metastàtic agressiu i que no havia respost al tractament de quimioteràpia. Lu i el seu equip van assegurar a la revista Nature que el tractament va funcionar sense problemes.
D'altra banda, en els laboratoris xinesos també s'ha provat la tècnica CRISPR en l'edició d'embrions humans, però aquí es desperten els conflictes ètics. El mateix Mojica va assegurar en una entrevista per a El País que no s'haurien de modificar embrions per modificar alguna característica genètica.
La revolucionària tècnica de Mojica el col·loca en la llista com un candidat al premi Nobel en els pròxims anys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada